¿Quién debe pagar la educación superior?

Buscando información para hacer un trabajo de la universidad me he tropezado con una interesante discusión sobre la educación superior en The Economist. El tema principal es si la educación superior debe ser subvencionada por el Estado, dado que es un beneficio para la sociedad y el pais en general o, por el contrario, debería pagársela cada individuo, ya que la mayor parte de los beneficios de la misma los recoge el en forma de mayores salarios, mejores trabajos…

La educación es un tema de vital importancia para el desarrollo, tanto personal como de la sociedad en que los individuos formamos parte, por lo que conseguir una organización eficaz de la misma debería ser prioridad absoluta para los gobiernos.

Desde mi punto de vista, lo ideal sería un sistema que combinara la discriminación de precios dependiendo del nivel de riqueza de la familia en cuestión con la capacidad y esfuerzo del estudiante, esto es, sus notas. De esta forma, el sistema educativo expulsaría a los malos estudiantes ricos, ya que no podrían conseguir los requisitos académicos. Por otro lado, los estudiantes con menos recursos económicos pero con capacidad y ganas de educarse tendrían la posibilidad de recibir dinero público para financiar su educación.

Puede que, después de todo, el sistema que propongo sea demasiado complicado de aplicar, sobretodo si depende de la voluntad política. No sin razón, en la discusión se menciona que los políticos no tienen demasiados incentivos a dedicar recursos a la educación, ya que los resultados que se espera obtener no llegan hasta pasados varios años. Es decir, que da más votos invertir en carreteras o hospitales que en tener un buen sistema educativo.

Hace unos días leí que Jeff Immelt (consejero delegado de General Electric) había dicho que la riqueza de los países se medirá por el número de ingenieros.

¿Qué reflexiones os surgen? ¿Opinión?

Un segundo rizo a la cuestión educativa hace referencia a Menorca.

¿Como conseguir que los graduados menorquines vuelvan a Menorca si las oportunidades de desarrollo profesional son pocas?

¿Se crearían más empresas si volvieran más? ¿Es simplemente cuestión de tamaño o es la pescadilla que se muerde la cola?

Food for thought!!!

Comments 7

  1. Maria wrote:

    Enginyers? I lingüistes, hi ha lloc per a nosaltres?

    Bromes a part, molt interessat el tema que planteges. És difícil… per exemple, a jo el sistema escocès no em sembla del tot malament. Ho subvenciona l’Estat, però els estudiants ho hauran de tornar sense interessos quan comencin a cobrar X€/any. I per als estudiants amb menys recursos econòmics, més ajudes.
    En canvi aquí, hi ha moltes beques però no tothom en rep i tampoc crec que sigui un sistema gaire equitatiu… Tampoc crec que es valori prou que un estudiant tengui ganes de fer feina i tengui bones notes, les notes han de ser altíssimes per rebre qualque beca…

    El segon tema que toques, és el dilema que tenim tots. Sacrificar el què vols per tornar a casa? Trobaré feina del que m’agrada allà? Passen els anys i cada vegada m’agrada més la idea de viure a Menorca, a casa, amb la família, en un lloc perfecte… excepte per les sortides professionals.

    Temes delicats, sens dubte, que generen quantitat d’opinions i que hi fan pensar, i molt.

    Posted 03 Nov 2008 at 7:19 pm
  2. Carlos wrote:

    Hola Maria!!

    Clar que hi ha lloc per tothom!!! jejeje

    Si que fa pensar el tema, si. Sobretot quan ens trobem en un moment en que hem de prendre decissions!!!

    Posted 06 Nov 2008 at 3:24 pm
  3. àlex wrote:

    Carlos,
    plantejes un tema prou interessant, que jo també m’he plantejat molt seguit (més encara en la meva època d’estudiant full-time) i per manca de temps no hi puc fer l’aportació que voldria.
    Crec que era aquest estiu que en Guillem Lopez-Casasnovas feia una reflexió prou interessant al respecte ajuntant inversió en capital humà, crisi econòmica, descapitalització i Menorca. En aquesta entrada de xalandria http://www.xalandria.cat/?p=515
    hi feia referència. A vam si el cap de setmana tenc un poc de temps i t’explic el meu punt de vista.

    Salut

    Posted 06 Nov 2008 at 11:07 pm
  4. Carlos wrote:

    Hola Alex,
    m’agradaria molt saber el que penses!!
    Esper la teva explicació!

    Salut!!!!

    Posted 08 Nov 2008 at 10:41 pm
  5. àlex wrote:

    Carlos,
    Una mirada als costos de l’educació superior ens diu que per una banda hi ha un cost directe evident (més evident, i més elevat en determinades carreres, com per exemple medicina o determinades enginyeries). Aquest cost és cobert en la majoria dels països per l’estat amb un sistema mixt de co-pagament per part de l’estudiant. En el model nordamericà en canvi, el cost és bàsicament pagat per l’estudiant amb fòrmules diverses, que inclouen l’esforç familiar planificat (el famós fons d’nversió per pagar la universitat dels fills) i el crèdit, que és retornat per l’estudiant en acabar la carrera. Crec que al Regne Unit el sistema és una mescla dels dos anteriors. Quin és millor? No t’ho sabria dir, però si miram els indicadors de producció científica, sembla que els EUA ens passen bastant per davant.
    I per altra banda hi ha un cost d’oportunitat que en qualcuns casos és més determinant que l’altre. Un exemple: pensa en els teus companys d’escola i d’institut que van optar (o tal vegada ni van tenir opció d’optar) per no seguir carrera universitària. Segur que des d’un punt de vista de capital econòmic tenen avui en dia una posició més forta que la teva (cotxe, hipoteca, barca,…). Perquè? Perquè el temps que tu has dedicat a formar capital intel.lectual, ells l’han dedicat a formar capital econòmic/monetari. Qüestió de cost d’oportunitat.

    Per altra banda, hi ha el tema de la massificació, i la tendència al sobreconsum dels recursos “gratuïts”. Exemple: aquí, a l’Argentina, des de la dècada dels 20 l’educació superior és totalment gratuïta per tots els estudiants. Resultats: unes facultats absolutament massificades, amb un pressupost esquifit, un 90% dels professors treballant “ad honorem” o sigui, per amor a l’art i sense cobrar un peso, i una taxa d’abandó dels estudis brutal. Evidentment, qualsevol intent de canviar el sistema ha topat amb la dialèctica populista que n’ha impossibilitat la reforma. I pitjor encara: tot i ser gratis, mentres una part molt majoritària de la població no hi té accés per un tema de cost d’oportunitat (han de menjar), les elits culturals i intel.lectuals han acabat fugint cap a les universitats privades que s’han multiplicat com esclata-sangs.
    Me sap greu no poder donar respostes als teus plantejaments sense emprar més preguntes. Ara bé: Ha d’invertir l’estat en formació superior (ep i 100% d’acord amb na Maria, no només enginyers, eh!)? Sí sense cap casta de dubtes.
    Hi ha d’haver discriminació de preus? Possiblement sí, pensant en l’equitat del sistema, més enllà de la seva eficiencia.
    Tothom a d’anar a la Universitat? No, entre altres coses, perquè per aprendre a fer de carter, de programador informàtic, de comptable, d’auditor o de director d’hotel és molt millor una bona formació professional que una universitat devaluada.
    Les universitats han de donar lingüistes, físics nuclears, bioquímics, traductors, historiadors i macroeconomistes. I la societat s’ha d’encarregar que en acabar tenguin un bon lloc de feina que els permeti posar a treballar tot el seu capital intel.lectual. A Saint Andrews, a Newcastle, a Barcelona, a Nova York, o a Ferreries. Fins aquí les meves demandes.

    Les respostes?, ahhhh amigo! açò és un poc més complicat.

    Posted 10 Nov 2008 at 12:17 am
  6. Carlos wrote:

    Benvolgut company,
    completament d’acord amb el teu plantejament.
    Només un parell de comentaris.
    Cost d’oportunitat: El que dius reflexa perfectament el que m’ha passat amb molts amics de l’escola (i dedueixo que a tu també). Crec que la diferencia entre els que han seguit estudiant i els que no és evident a nivell económic, pero segurament no a nivell global (economic+experiencies viscudes+possibilitats de futur…)
    Massificació: Segurament a Espanya el tema no es tant greu com a l’Argentina, pero aixi i tot jo crec que hi ha massificació. Es a dir, massa gent a la universitat que perd el temps i desaprofita els diners de l’Estat.
    El darrer tema que plantejes es clau. Quina societat dona mes oportunitats als millor preparats? Crec que els darrers estudis diuen que a Espanya la diferencia de sous entre els que han estudiat i els que no es la menor de tota Europa i açò pot voler dir moltes coses.

    Posted 10 Nov 2008 at 10:41 pm
  7. àlex wrote:

    Encara una altra volta:
    és evident que si sumes l’acumulació de capital intel.lectual i experiències enriquidores la balanca és favorable. De fet, en el meu cas no me sap greu ni un minut haver pres els tapinets i cap a Barcelona i de fet, la majoria dels meus amics que no van poder fer el mateix camí, a dia d’avui ho segueixen tenint com una assignatura pendent.
    És una aposta de risc, com totes i el fet que “la recompensa” en termes econòmics a l’estat espanyol no estigui gens clara tal com dius no hi ajuda. Però com diu Llach al seu camí d’Ítaca: bon viatge pels valents!

    Posted 17 Nov 2008 at 1:46 am

Post a Comment

Your email is never published nor shared. Required fields are marked *

Twitter Users
Enter your personal information in the form or sign in with your Twitter account by clicking the button below.