Cai

Realment, Càdis és polit. I pel que vaig poder comprovar i em van dir fa un temps molt agradable durant tot l’any, quan vaig arribar a Barcelona ahir capvespre i em vaig trobar amb un cel gris i ennuvolat hauria tornat a pujar a l’avió tot d’una.

Càdis és una ciutat que viu de portes cap afora, cap a la mar. Sa vida es fa al carrer o a sa platja, jugant a futbol, xerrant, prenent es sol, corrent, anant en bici, pescant, nedant o pigant bots per s’arena.

Platges molt xules, s’aigüa de la mar fresqueta però agradable, es sol cau a plom i ses marees fan que sa platja tengui 20 o 30 metres de més o de menys en poques hores.

Hi ha hagut temps per xerrar com sempre, per menjar com mai, per jugar a bàsquet com no havia fet fa molt, per correr per sa platja, per tornar a tenir salada sa pell, per agafar un poc de coloret, per mar i per montanya, per passejar per sa ciutat en bici descobrint rincons amb molta història, en definitiva, per descobrir Càdis i sa seva gent.

Ara fa ganes anar a La Habana per descobrir si, com diu sa cançò cantanda per en Carlos Cano, “La Habana es Cádiz con más negritos, Cádiz La habana con más salero”

Post a Comment

Your email is never published nor shared. Required fields are marked *

Twitter Users
Enter your personal information in the form or sign in with your Twitter account by clicking the button below.