Estiu intens, estiu genial, estiu diferent, estiu que s’acaba…

Com vaig dir a sa darrera entrada, s’estiu es un mes en que hi ha tantes coses per fer a l’aire lliurefer que és pràcticament impossible tenir temps i ganes per posar-te davant s’ordinador a escriure, encara que es una temporada en que passen munts de coses. I aquest estiu ha estat especialment intens!

Ses primeres tres setmanes de juliol he tingut sa gran oportunitat de passar-les amb seixanta i picu persones extraordinàries rodant per Madrid, Lisboa, Paris, Brussel·les, Saragossa i Barcelona. Hem pogut disfrutar de conferències i col·loquis amb gent tant interessant i variada com en Felipe González, els prínceps, en Francisco González, en José Manuel Entrecanales, na Carmen Posadas i uns quants més. Sa veritat es que acadèmicament ha estat una experiència molt interessant i segurament única, però molt més important ha estat sa part vital i humana del viatge. Com dic, sa oportunitat de conèixer a més de seixanta persones extraordinàries i viure amb elles una experiència que tots recordarem sempre t’ha de marcar, i aixi ha estat.

Però sa veritat es que s’estiu menorquí es fa enyorar i ja tenia ganes de sal, roques, vent, barca, peix, cavalls, pomada, amics, tranquilitat… I enguany hi ha hagut de tot. Primer, només uns pocs dies després d’arribar de Madrid, vam partir amb en Berto i en Paco a fer sa volta a s’illa de cada any, que enguany ha estat qualificada de sense cap vot en contra com a sa millor de tots els temps, de moment…

Després, en arribar, uns quants de dies de relax i ses primeres festes de poble. Enguany només he pogut anar a Lo, Ferreries, Sant Climent i Sant Lluis, però he xalat a totes, especialment a ses darreres. Va ser començar a nes pregó i no aturar fins dilluns quan ja era quasi de dia!

Però no tot ha de ser festa, i aquestes darreres setmanes estic anant a nes Consell per anar fent feina amb sa beca d’estiu que m’han donat per ajudar a nes disseny de sa Comissió de Greuges de Menorca.

Setembre ja és aqui, i açò vol dir que hem canviat Biniancolla per Sant Lluís (sempre hi tornarem a fer una sota), que ja es té dins es cap sa partida i que es dia que menys ens ho esperem fotrà una bona refrescada.

Ara, a partir de mitjan mes toca deixar s’illeta i emprendre una nova aventura. Primer un parell de dies per Barcelona per aclarir quatre coses i quedar amb amics i després avió cap a Escòcia. Saint Andrews espera i segur que serà una experiència genial.

A partir d’ara sa freqüència de publicacions anirà augmentant ja que, ens agradi o no, no pot ser estiu tot s’any.

Post a Comment

Your email is never published nor shared. Required fields are marked *

Twitter Users
Enter your personal information in the form or sign in with your Twitter account by clicking the button below.